Donar, rebre i compartir.

Avui ens acomiadem de Nicaragua amb ambigüitat de sentiments. Hem tingut l'oportunitat de viure una experiència tan personal com professional molt enriquidora, i hem après uns valors que ens acompanyaran sempre.
Hem de dir que en tot moment ens hem sentit molt recolçats per l'equip del "Sueño de la campana", que ens han ajudat molt a conèixer la realitat del país i a què el projecte que inciàvem s'anés dibuixant amb més claredat. I ens ha agradat molt "donar, rebre i compartir" amb tots ells les experiències viscudes.
També volem agrair a totes/tots els amics, companys de feina i familiars, que amb les vostres entrades i comentaris al blog ens animaveu a continuar informant-vos de les nostres peripècies per Nicaragua.
MOLTES GRÀCIES A TOTHOM!!!

Inés, Bet i Joan

Penúltim dia

Recull d'imatges de Nicaragua

Aquí us presentem un petit recull d'imatges del nostre pas per aquest país. Estàvem pensant com transmetre la sensació d'impacte que et genera el primer moment d'estada en aquest país, i com a mida que et vas endinsant en els seus carrers, parles amb la seva gent, menges el seu menjar i trepitges les seves cases, tot et va semblant cada vegada més quotidià. Segurament els que hi heu estat, sabreu de què parlem, i els que no us recomenem que vingueu.

Granada

L'últim dia de rutilla ha estat a Granada.
Hem pujat al campanar de l'església de "La Merced", des d'on es té una vista panor`amica de tota la ciutat.
Hem dormit a l'hotel "San Martín, un hotel amb molt d'encant.
Tornem a casa... ei, no us penseu k dema estem a Barcelona (fins dimecres no arribem), ens referim al "Sueño de la campana", l'alberg k tant ens agrada.

Hem fet tots els trajectes amb bus públic, tal i com veieu en una de les fotos, i és una experiència k recomenem molt per conèixer una mica més la realitat del país i la seva gent. Ja explicarem anècdotes kuan arribem, k ja falta poc

Ometepe

L,Enric ens ha acompanyat durant uns dies i avui, amb pena, ens hem acomiadat. Ell ara comenca a treballar i nosaltres continuem de rutilla. A la imatge el podeu veure, cap cot, caminant carrer enlla cap a l,estacio... (s,enten, i es que separar-se de nosaltres es molt dur...jeje)

A mati hem arribat a l,illa d,Ometepe, que es l,illa mes gran del mon situada en un llac d,aigua dolca. El lloc es molt xulo, verd, amb selva inclosa de la que hem sortit cames ajudeu-me.
L,illa te dos volcans, que podeu veure a cadascuna de les fotos, anomenats Concepcion (envoltat de verd) i Maderas (amb una pespectiva del llac i un safareig per rentar la roba)

Tortugues i platja Coco

Dilluns vam passar quatre hores en una platja idil.lica, il.luminats per la llum de lluna, esperant que sortissin tortugues. Finalment en va sortir una (havia de ser nica!! jeje) que en deu minuts va enterrar 92 ous. La imatge no es molt bona, pero si les hi fas fotos amb flash s,espanten.

Ara estem a la platja "del coco", un lloc increible, amb una cabana enmig de la selva, sentint el mar per la nit i on fan unes llagostes molt bones. Pero avui marxem a un altre lloc, si voleu saber on conecteu-vos els propers dies...

Avui San Juan del Sur

Per fi hem tornat a trepitjar sorreta!!!
Estem a San Juan del Sur despres d,un llarg viatge, i disposats a veure com les tortugues posen ous... ja em diras tu... pero sera molt xulo!!

Visita a Masaya

Avui hem dormit a Masaya. Pel matí hem pujat fins al volcà Santiago, que està actiu. Podeu veure a la fotografia com la Bet, l'Enrci i l'Inés no les tenien totes i entrenaven per si havien de sortir corrents en cas d'erupció.

Arribada de l'Enric

Ahir va arribar l'Enric i amb ell les bromes. Ja ha tingut temps de ficar-se amb tots tres, se'ns ha acabat la tranquilitat!! Però ens alegra molt que estigui amb nosaltres.

Avui hem finalitzat la nostra feina amb una reunió amb la junta directiva dels Pipitos i Karen y Yamileth del Sueño de la Campana. Hem intentat transmetre la nostra opinió sobre el treball a desenvolupar a partir d'ara tenint en compte el que hem anat observant aquests dies.

Per primera vegada hem aconseguit que l'Enric no parlés en una reunió... però penseu que ell es queda dos mesos més i a partir d'ara li toca continuar.

Seu dels Pipitos

Després d'haver ordenat la prestatgeria, ens sentíem orgullosos de la nostra feina!

Escenes quotidianes

El joan fa cara de sorprès! Què deu haver llegit en el diari??



L'art de rentar la roba... us faltaria veure al Joan en acció, allò sí que és art!!

Visita a l'escola ordinària de San Ramon

Ahir vam visitar l'escola Fray, una escola ordinària del poble de San Ramon. Com podeu veure, treballen la inclusió. Amb una població d'uns 600 nens, tenen uns 35 nens amb NEE. El cert és que treballen com poden amb aquests nens i ho fan molt bé. Treballen amb la inclussivitat des de l'any 1.995 i a mida que els arriben nens es van formant segons les necessitats d'aquests.

Un company/a

Aquí us presentem un dels molts companys que ens trobem a l'alberg!

Reunió de pares

Molt enfeinats preparant la reunió de pares amb l'Eva, encarregada del tema de la higiene bucal i la Karen, psicòloga del centre cultural, i que ha realitzat exploracions i valoracions dels Pipitos.

A l'altre foto, la Yamileth iniciant la reunió. De la reunió destaquem la predisposició dels pares per participar activament en l'organització i activitats que es desenvolupen en el centre.

UNA MOLT BONA NOTÍCIA!!

Avui hem fet la reunió amb els pares i mares dels Pipitos. Aquesta reunió tenia com objectiu establir una relació amb ells i conèixer la realitat amb la que es troben com a pares, conèixer el seu punt de vista i saber com els ha ajudat aquesta organització fins ara, per tal d'establir conjuntament unes línies de treball partint de les seves necessitats i inquietuds.

Avui, mentre fèiem aquesta reunió, encara no sabíem una cosa molt important:
S'HA ACONSEGUIT LA SUBVENCIÓ que s'havia presentat per l'ampliació i acondicionament de la seu dels Pipitos de San Ramon.
Gràcies Josep per informar-nos d'aquesta bona notícia. Ens ha donat molta energia i optimisme per seguir endavant, tot i les dificultats del país.
Companys, això està tirant endavant, és una experiència molt maca, i us animem a què aneu pensant en l'estiu que ve a Nicaragua...
Una abraçada a tots/es!!!!

Las Peñitas

Com podeu veure hem passat un finde esplèndit, gaudint d'unes vistes i una posta de sol increïble. En aquesta escapada ens ha acompanyat l'Eva, una cooperant que hem conegut durant la nostra estada a l'alberg, i amb qui hem compartit algunes cervesetes i agradables xerrades davant de l'oceà Pacífic.
El cert és que després de viatjar amb un mitjà públic dóna per compartir moltes riatlles i anècdotes viscudes.

León

Aquí us deixem un petit tast del nostre pas per la ciutat de León:
Una llibreria
El mercat
Un carrer
La catedral
I el lloc on vam dinar

De tornada de León y Las Peñitas

Acabem d'arribar de banyar-nos a l'oceà Pacífic i de contemplar una espectacular posta de sol.
Hem tingut un cap de setmana de relax que ens ha servit per desconectar de la realitat que hem viscut aquests dies. Hem passat molt calor i molta xafogor, però ha valgut la pena. León és una ciutat colonial molt bonica. Demà posem fotos que ara encara ens hem de dutxar i a l'alberg estem sense internet (ens estem conectant des del centre cultural de San Ramon)

Comunidad de la Reyna

Avui hem anat a veure la comunidad de la Reyna. Hi ha una antiga mina, podeu veure l'entrada a la foto de la Yamileth i el Joan. Per arribar-hi veiem en el camí a doña Lilian i a la Bet, i a la Inés perduda a la selva.
A l'entrada de la comunitat hi ha una petita capella dedicada a la seva patrona. Els nens i juguen al davant.
En aquesta comunitat hi ha alguns nens amb discapacitat, que s'han fet grans i ja no poden anar fins als pipitos, i doña Lilian visita amb certa periodicitat per tal de recordar temes bàsics com l'alimentació, la medicació, la higiene, etc.
Avui ens ha convidat a acompanyar-la i hem pogut veure aquesta realitat de ben a prop, i ens ha posat una mica la pell de gallina...

La tornada d'avui

En aquesta furgoneta que veieu (tipus Nissan Vanette) hem tornat de Matagalpa. Anàvem 23 persones (21 adults i 2 nens)...

05 d'agost

Això és el que et pots trobar passejant per Matagalpa...

Primera xerrada

Avui hem fet la primera xerrada amb els mestres de l'escola "La amistad"

Estaven molt interessats en la nostra experiència amb autisme i també amb trastorns de conducta. El cert és que ha anat molt bé, amb un bon intercanvi d'experiències, molta participació i interès.

Entre nosaltres tres hi ha hagut bona compenetració i pensem que el resultat ha estat una xerrada força fluida.

Estan interessats en un intercanvi entre les dues escoles.

De camí als telers

Avui hem anat a visitar la comunitat de "El chile" on hi ha artesanes de telers. Aquest era el principi del camí. Eh, però no us penseu, a la tarda tornàvem a treballar amb els Pipitos, eh?

Taxi Nica

Així va ser la tornada de Matagalpa a San Ramon... no em direu que no és divertit? I això que en aquest taxi anàvem només 5 persones, encara en faltava almenys una perquè els sotracs del camí es notessin més...

Claustre de profes

Avui ens han convidat a participar en un claustre. A les 10 estàvem a Matagalpa, a "La Amistad". Els nens han sortit més d'hora ja que tots els mestres havien d'assistir al claustre, que ells en diuen "Junta Pedagógica". Per nosaltres ha estat una experiència meravellosa ja que de cop i volta teníem la sensació de repetir certes situacions en un context similar però molt allunyat geogràficament d'on estem acostumats a treballar. Quan el director ha dit: bueno, vamos a empezar aunque no estemos todos porqué se hace tarde, la gente ya irá llengando... ens ha recordat moltes coses.
A la reunió hi havia tots els mestres de l'escola, torn de matí i de tarda. Després de les presentacions de rigor, s'han parlat temes referents al centre. Hem quedat que dijous hi tornarem, però aquesta vegada serem nosaltres qui explicarem la nostra experiència amb els nostres nens del nostre centre.

Primer visita a l'escola "La Amistad"

Primera visita a l'escola "La Amistad" Una escola d'educació especial amb inclussivitat a l'inversa. Actualment aproximadament la meitat dels alumnes son d'ordinària i l'altra meitat amb discapacitats varies.